Feia temps que no actualitzava, però s'acosta el dia Internacional de la Dona. Que millor que dedicar una entrada a l'història d'quest dia. L'escrit que llegireu a continuació el vaig extreure d'internet fa tres anys, espero que os agradi.
El naixement del Dia Internacional de la Dona no radica en un esdeveniment aïllat com és la manifestació de les obreres del sector tèxtil novaiorqués, ni en l'incendi en una fàbrica de l’esmentat sector on moriren més d'un centenar de dones, sinó que ha d'enquadrar-se en un context històric i ideològic molt més ampli.
En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d'obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis de la vesprada, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanals, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta hores en l'estació amb més activitat.
El 27 de setembre de 1909 s'inicia una desocupació en la Triangle Shirtwaist Company (justament on ocorreria posteriorment l'incendi) que fou seguit per tot el país i per mitjà del qual es reivindicaven millores en les condicions laborals. La vaga es donà per finalitzada el 15 de febrer de 1910 amb resultats prou desiguals: 339 firmes havien pactat amb els seus treballadores i treballadores enfront de 13 companyies (entre aquestes la Triangle Shirtwaist Company) que no van arribar a cap acord amb els empleats i empleades. Si s'haguessen acceptat les demandes dels i de les vaguistes, l'incendi de la Triangle SC que succeiria l'any següent, en concret el 25 de març de 1911, probablement no hauria tingut lloc. En aqueix moment, més de cinc-cents empleats i empleades de la Triangle S C, en la seua majoria xiques immigrants entre els 16 i els 24 anys, es dedicaven a la confecció de shirtwaist, peça de vestir femenina molt en voga a finals del segle XIX i començaments del segle XX, ja que, al costat d'una falda llarga fins als turmells, formava part del vestit de diari de les dones d'aquell temps.
El saldo de la tragèdia van ser 146 morts de què 123 eren dones. Els caps mantenien les portes tancades per evitar els robatoris, la qual cosa impedí l'eixida de les treballadores.
Encara que, tant la vaga com l'incendi, es van desenvolupar en un moment històric crucial per entendre el naixement de la celebració del 8 de març com a Dia de la Dona Treballadora, no expliquen per si mateixos aquest esdeveniment. L'origen del Dia de la Dona es va desenvolupar dins del marc de la teoria socialista. La decisió de convertir aqueixa celebració en una festivitat internacional va anar a càrrec de Clara Zetkin, líder del moviment internacional de dones socialistes fins a l'esclat de la I Guerra Mundial. La seua proposta de creació, fou presentada en la II Conferència Internacional de les Dones Socialistes, celebrada en 1910 a Copenhaguen.
Amb això, Zetkin aconseguia reforçar els llaços de solidaritat i d’identitat entre les dones socialistes de tots els països al mateix temps que feia de la reivindicació del dret a vot de les dones una demanda internacional. Més tard, la Revolució Russa de 1917 tindria una gran influència a tots els nivells en el Dia Internacional de la Dona perquè, encara que la festivitat se celebrava des de 1914, va ser el 8 de març del 17 quan les dones russes s’amotinaren davant de la falta d'aliments, i donaren inici al procés revolucionari que acabaria en el mes d'octubre d’aqueix mateix any.
Després de la pujada al poder de Stalin, l'Estat necessitava augmentar els índexs de natalitat i el Dia Internacional de la Dona va passar a convertir-se en l'equivalent del Dia de la Mare. Al seu torn, acabada la II Guerra Mundial, l'Organització de les Nacions Unides creà un nou marc institucional en què animava a participar les dones de tots els països que havien alliberat el món del terror feixista, de manera que es garantira el reconeixement dels seus drets en el nou ordre internacional que estava a punt de crear-se. Amb aquesta actuació les Nacions Unides mostraven la intenció que el Dia Internacional de la Dona es convertís en una celebració en què les reivindicacions femenines quedaren integrades, i per tant diluïdes, en un marc molt més ampli, com era el del desenvolupament econòmic i social a nivell mundial.
