Altre cop m’assec davant de l’ordinador, obro l’editor de texts i em poso en marxa…
En el passat article, vaig escriure unes paraules no poc importants, amb l’intenció de despertar la ment humana, amb l’intenció de fer veure a les lectores, que no vivim envoltats de flors i papallones. Que la societat de la que estem envoltades, no es tant comprensible com s’intenta fer veure.
Bé doncs, tot s’ha de dir, no sempre es treuen els resultats que una espera, però majoritàriament si.
Amb l’escrit d’avui intentaré fer una critica constructiva cap a aquelles persones (tot i que no se si es poden considerar persones) que denigren a les dones i no les respecten, tenint una actitud de superioritat i egocentrista.
En primer lloc, m’agradaria dir que quan vaig decidir publicar l’anterior article, no va ser per cridar l’atenció, ni provocar cap sentiment de pena cap a la resta, simplement vaig voler exterioritzar-ho.
En segon lloc, dir a tota persona que es capaç de riure d’una persona en una situació com la meva, de riure d’una dona que ha patit qualsevol tipus de maltractament, bé sigui físic com psicològic, que no valen la pena, que son mala gent i que el temps posa a cadascú al seu lloc. Però sobretot dir que a mi no em trepitja ningú i molt menys després de la lluita que porto any rere any.
Les dones portem molt de temps lluitant pels nostres drets i ningú, repeteixo, ningú, te el dret de denigrar, faltar al respecte, ridiculitzar, amenaçar, maltractar a una dona.
A tot això, jo proposo que es faci una reflexió i un exercici d’empatia.
Per que? Doncs perquè, si per un moment s’intenta posar una al lloc d’altres persones, potser s’arriba o s’intenta entendre el sentiment i la situació en la que ens trobem moltes.
El que diré ara potser sona una mica irònic, cínic o fins i tot prepotent, però tot s’ha de dir, malauradament vivim envoltades de persones que no saben que es la reflexió i molt menys l’empatia, a tots vosaltres que la “mare naturalesa” no us ha fet portadors d’aquests dots, us compadeixo, tan de bo, algun dia la llum us il·lumini i us adongueu del món en el que esteu.
Un món ple de mons, en el que les dones ja no son les que eren, ara som més fortes, més lluitadores i independents.
